Parlar de l’hospital de Tortosa i de la construcció d’un nou equipament i de l’ampliació de l’actual és com obrir un llibre vell, dels que es trenquen les pàgines només mirant. L’única cosa certa és que, de moment, no tenim res.
De moment tot són promeses: que si ampliacions, que si nou hospital, que si el projecte està així, però ara torna a estar aixà. És el joc del triler: on està la bola? Aquí o allà, però si obres els ulls, ja t’has tornat a equivocar. Ara tenim el compromís del president català, però tampoc sabem quant durarà perquè tots tenim clar que les legislatures ja no duren quatre anys.
El que necessitem és anar tots a una, cosa que amb l’hospital mai ha estat així. I ja no parlo de les formacions polítiques, que aquest és un capítol a part. Parlo de la ciutadania, de la gent en general. La lluita en defensa de l’Ebre sempre ha estat un clam multitudinari, tots preparats per fer qualsevol mobilització i tots teníem clar que darrere del riu ens hi anava absolutament tot.
Doncs amb l’hospital també ens hi va tot, ens hi va la vida. Que més dona si l’hospital està a Tortosa, l’Aldea o Amposta. Que més dona si els terrenys són els que va proposar l’un o l’altre. El que importa és que tinguem aquest equipament sanitari que tant necessitem i que ens mereixem.
Cal agrair la tasca que fa la Plataforma pel Nou Hospital, sempre disposada anar aquí i allà i defensar els nostres interessos. Ells no descarten celebrar manifestacions, i serà llavors quan nosaltres haurem de respondre, sumant-nos a les convocatòries per la nostra dignitat, perquè mereixem un hospital de primera.
